GatiGos Veterinaris

LA PROCESSIONARIA

Dimarts 16 de Febrer de 2016

Durant els mesos de febrer, març i abril, ens trobem amb freqüència amb casos d’animals (principalment gossos) que han tingut contacte amb les populars erugues o processionària del pi. Aquests insectes poden produir lesions molt greus als nostres animals.

La processionària del pi (Thaumetopea pityocampa) correspon a la fase larvària (eruga) del cicle de la papallona nocturna.

El cicle s’inicia quan  a finals d’estiu, les papallones són fecundades pels mascles i ponen ous  a les fulles del pins. Allí els ous es mantenen durant unes 4 setmanes d’on sortiran les erugues que passaran per varies fases evolutives fins arribar a ser capaces de formar un niu. Allí quedaran instal·lades fins que arribi la primavera quan, amb la pujada de temperatures, s’estimularà el “reflex d’enterrament”. Aleshores les erugues sortiran del seu niu i baixaran del pi en filera, en processó (d’aquí prové el nom de processionària) per trobar el lloc ideal on enterrar-se i formar crisàlides d’on sortiran, ja a l’estiu, les papallones i reiniciaran el cicle.

El moment més perillós per les nostres mascotes és quan surten les erugues del niu i baixen dels arbres (també poden contactar-hi si cau un niu al terra o el vent fa volar els pèls), ja que és quan podran tenir un contacte directe amb elles.

Els responsables de la perillositat de les erugues són els seus pèls, que quan es trenquen alliberen una toxina termolàbil (s’inactiva a altes temperatures) anomenada “Thaumatopina”que produeix l’alliberació d’histamina per part d’unes cèl·lules de l’organisme del gos, anomenades mastòcits. Aquest fet  produeix una reacció inflamatòria molt potent que varia en funció de la permanència o no dels pèls urticants sobre la zona afectada.

La zona més freqüentment afectada és la cavitat oral i la simptomatologia associada és la següent: nerviosisme, intenten rascar-se la boca amb les potes, ptialisme (hipersalivació) i actes de deglució ràpids. Al cap d’uns minuts ja pot aparèixer estomatitis(inflamació de la mucosa oral), glossitis (inflamació de la llengua), queilitis (inflamació dels llavis), si hi ha molt edema (cúmul de líquid en el teixit) l’animal pot tenir dificultats per tancar la boca; angioedema (edema de pell, mucosa i submucosa) i vòmits si s’ha empassat alguna eruga.

Al cap d’unes hores és quan poden aparèixer les lesions més greus. Podrem observar cianosi a la llengua i/o a les mucoses (coloració blavosa) ,dispnea (dificultat respiratòria), edema laríngic, hipertèrmia, convulsions, resposta inflamatòria sistèmica que pot acabar evolucionant a CID (coagulació intravascular disseminada) i fins i tot la mort.

Alguna vegada també es poden produir lesions oculars, a través dels pèls que volen amb el vent, però no solen ser molt greus (queratitis (inflamació de la còrnia), erosions cornials i blefaritis (inflamació de les parpelles).

El pronòstic i les seqüeles estan directament relacionades amb la part del cos afectada, la intimitat del contacte i el tractament precoç.

Les lesions  produïdes pel contacte directe amb la eruga poden evolucionar cap a necrosi (mort del teixit) i per tant l’animal pot perdre part del teixit afectat.  Si l’eruga lesiona l’aparell digestiu, els animals poden necessitar ser hospitalitzats i fins i tot alimentats de manera artificial mitjançant sondes fins que les ferides estiguin cicatritzades.

En altres casos el teixit no arriba a necrosar-se i només necessiten l’administració de fàrmacs que disminueixin l’edema, la inflamació i antibiòtics en funció de les lesions que tingui.

Per prevenir aquest tipus de problemes, l’únic que podem fer és passejar els animals, si és possible, en zones on no hi hagin pins com a mínim des del mes de febrer fins al mes d’abril.

Per tant, si la vostra mascota pot haver contactat amb una eruga i presenta algun dels símptomes que hem explicat , truqueu-nos ràpidament per tal d’aplicar tractament el més aviat possible.

 

Mireia Arnó Sardà

Col·legiada T-560