GatiGos Veterinaris

COP DE CALOR

Dimecres 25 de Maig de 2016

COP DE CALOR


 

El cop de calor és un estat patològic ocasionat per un augment excessiu de la temperatura corporal. És comú en gossos, sobretot en els que viuen en un ambient càlid i humit.

El principal problema és que els mecanismes de pèrdua de calor corporal en gossos i gats és mitjançant la calor irradiada i el refredament per evaporació mitjançant l’arbre respiratori, és a dir, pantejant. Però aquests 2 mecanismes en determinades situacions són insuficients.

Hi ha una sèrie de factors predisponents com: falta de climatització, la humitat ambiental excessiva, no tenir accés a l’aigua, l’administració de fàrmacs (com diurètics, anticolinèrgics, antihistamínics), obesitat, exercici, malalties cardiovasculars o respiratòries concurrents, malalties del sistema nerviós central (SNC)(ja que és on es troben els centres de la termorregulació) i haver patit en ocasions anteriors un cop de calor. S’ha de tenir en compte que les races braquiocefàliques són més susceptibles de patir un cop de calor, igual que els gossos amb malalties de vies respiratòries altes com la paràlisi laríngea, ja que en tots aquests casos no hi haurà un bon mecanisme d’evaporació per a una eficaç refrigeració, els gossos amb una capa de pèl gruixuda, els cadells o geriàtrics.

Les situacions més comuns en gossos que pateixen un cop de calor són estar tancats en un cotxe, encara que sigui durant un període de temps molt curt, i sortir a passejar o fer exercici tot i que no hi hagi una temperatura molt elevada, s’ha de tenir present el nivell d’humitat.

L’augment de temperatura corporal que es produeix afecta a diferents sistemes orgànics: SNC, gastrointestinal (GI), cardiovascular, hepatobiliar, renal/urològic, hematològic i muscular. Seguidament posarem alguns exemples dels efectes que hi poden haver en cada sistema orgànic.

En el SNC pot causar lesions neuronals, mort cel.lular, edema cerebral que pot provocar convuslions, hemorràgia, disfunció cerebelar (veurem descordinació), afectar els centres de termorregulació.

Els efectes GI inclouen ulceració, hematoquècia/melena profuses (diarrees amb alt contingut amb sang fresca o digerida), que sovint pot desencadenar una endotoxèmia (toxines que passen al torrent sanguini). I lesió hepàtica greu o mortal.

En el sistema cardiovascular hi ha un increment del gast cardíac, hipòxia (falta d’oxigen) degut a l’augment de les demandes metabòliques, reducció de la resistència vascular i hipovolèmia (baix volum sanguini) secundaria a la deshidratació donant lloc a una hipotensió.

Els efectes que normalment comporten més risc per a la vida de l’animal, són els que afecten al sistema renal. És molt comú trobar una insuficiència renal aguda (IRA), sobretot en animals que arriben deshidratats.

I finalment els efectes hematològics, que inclouen hemoconcentració (és una elevació de la part cel.lular de la sang deguda a la deshidratació), leucocitosi (glòbuls blancs elevats), anèmia deguda a la pèrdua de sang a través del sistema GI i per coagulopaties (deficiència en el procés de coagular deguda a l’alteració en els factors de coagulació o la reducció de la seva síntesi hepàtica). A part també hi ha una destrucció de megacariocits (precursors de les plaquetes, les quals intervenen en els processos de coagulació) i això es suma a que hi ha pogut haver un desgast de plaquetes en les hemorràgies GI.

Els signes clínics que els propietaris solen veure són: panteig important, la sensació de que s’ofega, vòmits, atàxia (descordinació), diarrea, pèrdua de consciència, convulsions, tremolors. I de manera menys freqüent poden observa: hematúria (sang en orina), epistaxis (sagnat pel nas), tremolors de cap, respiracions amb estridor, vocalitzacions. Davant aquesta situació és important dur a l’animal de manera urgent al veterinari. De camí el propietari/a pot anar pulveritzant-lo amb aigua tèbia/fresca, posar l’aire condicionat al cotxe o obrir les finestres.

Un cop arribi al centre, el veterinari farà una primera avaluació que consistirà en l’exploració de l’animal: temperatura corporal, estat mental, dificultat respiratòria, pols femoral dèbil, petèquies (petites hemorràgies cutànies), i una mica d’anamnesi: si pren medicació, si pateix alguna malaltia, si ha tingut anteriorment algun cop de calor. Es prendran mostres de sang i orina, per valorar afectació hepàtica, renal, presència d’anèmia, si hi ha plaquetes disminuïdes i temps de coagulació augmentats (en aquest cas hi ha risc d’hemorràgies). Després segons l’evolució del pacient s’aniria valorant la necessitat de realitzar alguna proba més.

Seguidament es passarà a estabilitzar la temperatura i la resta de símptomes que presenti. L’objectiu del tractament és el ràpid reconeixement i la instauració de les mesures de refredament. El propietari/a ja pot començar-lo practicant les mesures anteriorment citades. En el centre veterinari s’intentarà que la disminució de la temperatura corporal central fins els 39ºC es produiexi en un període de 30-60 minuts. Un cop aconseguida aquesta temperatura s’atura el refredament, per a evitar les tremolors mentres el procés de refredament continua. A més, l’edema cerebral és una complicació comú i pot alterar el procés de termorregulació hipotalàmic, per tant s’haurà de mantenir una monitorització de la temperatura per tal de no provocar una hipotèrmia iatrogènica. Els mètodes que s’utilitzen per a reduir la temperatura corporal són banys d’aigua tèbia/fresca (si s’utilitza aigua molt freda provoquem vasoconstricció perifèrica (el diàmetre dels vasos sanguinis de la pell es redueix) i llavors no podrà irradiar calor a nivell de superfície corporal/pell), vaporitzar amb aigua, fluids intravenosos freds, que a la vegada l’administració d’aquests fluids, en una dosi de manteniment, corretgiran la hipovolèmia i donarà suport al gast cardíac. A part els gossos que presentin dificultat respiratòria necessitaran aport d’oxigen i potser control de la cavitat toràcica mitjançant radiografies.

S’ha d’intentar no arribar als 43ºC, ja que podrà provocar alteracions orgàniques irreversibles.

Les revisions del pacient hauran de ser complertes i al llarg de diversos dies.

El pronòstic global és de reservat a greu, segons si hi ha la presència d’altres malalties prèvies o segons quines complicacions es presentin. La mortalitat sembla estar relacionada amb la durda i la intensitat de la hipertèrmia i el temps que ha estat necessari per tornar a la normotèrmia, per tant davant els símptomes compatibles s’ha d’anar el més aviat possible al veterinari, és una urgència.